AIGUA CUITA un. pluri.
Aiguacuit, matèria gelatinosa que, dissolta en aigua calenta, serveix per aferrar fusta.
V. aiguacuit.
"...e per enguixar e aygua cuyta e totes altres coses necessaries a perfeccio de la pintura..." Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1401 a 1413, f. 177 v
"Item, pagui per comprar de mija lliura d aygua cuyta, VI diners, e per fondre aquella iij diners de carbo..." Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 38 d3; abril 1433
".ij. olles de coyre aygua cuyta." "Un cabas ple d aygua cuyta." Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399
"Item un saquaç en que havie aygua cuyta .vj. liures." Inventari d'una especieria Cervera, 1373
| | |